Galtetes Rogetes

El divendres, després de molt de temps, vaig anar de sopà amb la meua estimada Solfing People. Ja feia temps que no els veia i vaig gaudir molt d’aquesta ajuntada.

La Solfing People és la meua gent de solfa i tots i cadascun d’ells son gent amb la que no m’haguera imaginat mai el creuar-me amb ells en aquesta vida i que es formarà un vincle tan especial.

Recorde el meu primer dia de solfeig, arribe a l’escola de música i allí hi havien dos xicarrons sentats en un banc, Miguel i Santi. Els coneixia de vista del institut i perquè son de la quinta de Vero. Em vaig quedar esperant amb ells fins que arribara el nostre professor/a, quan ve una xica de Teulada, Paqui, que la coneixia de l’ institut i que també havia coincidit, si no recordava mal, en classe. A mi em va estranyar perquè de seguida vaig pensar que feia aquesta noia ací en Benissa, si es que no hi haurien classes a Teulada. Però la sorpresa va arribar quan ella va obrir la classe i, que fort, era la nostra professora!!! Jejeje, quina risa ens feia veure que ens donava la classe ella. Després va entrar Xaro, amb la que també compartiria les classes de teatre. La classe amb nosaltres estava ja mig completa a falta de Robert i Carlos. Una classe ben completa i, podriem dir, benavinguda. Que feia ganes d'anar només pel bon rotllo que hi havia.

Per això crec que es mereixen un lloquet en les meues Galtetes Rogetes, ja que m’han fet passar unes classes de solfa inoblidables durant 2 anys i unes nits de festa increïbles.

Jo ja no vaig a solfeig ara tinc el temps molt just per a moltes altres coses, però ha agafat el relleu Ximo, el qual, com no, s’ha unit a aquest grup com si des del primer any hagués estat.

Ací us deixe un mini-reportatge dels nostres festivals nocturns (on la meua camera no ha faltat a cap d'ells):