02-06-1987

Hola Diari, avui ha sigut el meu aniversari i han vingut els meus “amiguets” del “cole” a ma casa per a celebrar-ho. Ma mare ha preparat “sanwich” de “jamón” i formatge i una “tarta” que posava “Felicidades Alba”. He complit 8 anys i m’ha agradat molt i m’ho he passat molt be jugant. M’han regalat moltes coses, llibretes per a l’escola, “cuentos” per a pintar i un “estuche” de colorets.
I ma mare m’ha regalat a tu. Si, a tu Diari, que ma mare m’ha dit que ací puc escriure les coses que em passen i secrets que tinga. Eres molt guapet, de color verd amb unes fressetes i un “candao” amb clau i tot, per a que ningú puga obrir-te, només jo.
Bon nit Diari.


03-06-1987

Diari, hui he anat a escola i al pati m’ho he passat molt be jugant amb Anna i Raquel. Esta vesprada he anat a casa Raquel també a berenar allí. Raquel és la meua millor amiga i m’agrada molt jugar amb ella.



07-06-1987

Hui he anat al dentista, m’ha dit que les dents estàn eixint-me be. Jo li he preguntat si estes tornen a caure i m’ha dit que si, però ja quan seré molt major. Joo, quin rotllo, el “Ratonsito Perez” no vindrà fins una llarga temporada, jo que amb tots aquets dinerets que em deixara volia comprar-me un vestidet per al BabyFeber.



14-06-1987

Hola Diari, hui he anat a veure la meua avia a la caseta. M’ho he passat molt be jugant amb el Teodoro el gat marró que tenim allí. Ma uela m’ha donat un poquet de cafè amb sucre, no li ho digues a ningú perquè és un secret, ella diu que no vol que ma mare s’entere, per això t’ho dic a tu.


20-06-1987

Hola Diari. Estic molt contenta perquè demà me’n vaig de viatge amb els meus pares. Hui he estat preparant la maleta amb un munto de coses i la meua mama també m’ha deixat que em porte el meu Babyfeber. El meu papà diu que anem a veure unes persones que viuen en Saragossa, que eren amics dels meus avis i, que també veurem més poblets de per allí. Tinc moltes ganes d’anar, sobretot perquè no tinc que anar al “cole”.
Tu, Diari, no et preocupes, també vindràs amb mi i podré contar-t’ho tot el que faça.
Bona nit Diari, que demà tinc que matinar.


21-06-1987
Estimat Diari, hui em eixit bon matí amb el cotxe ple de bosses de roba i maletes. Mon pare ha agafat també un basquet de raïm per a regalar-lo a Eduardo i Maria quan arribem allí. El viatge està prou entretingut i ma mare i jo cantem cançons per no avorrir-nos, jo després de dinar m’he adormit.


Hem aplegat per la vesprada i després de passar per molts carrers hem arribat al bar que tenen Eduardo i Maria allí en Saragossa. El bar està un poc vell. Maria y Eduardo son molt majors però molt “guays”, només hem entrat s’han posat molt contents de veure’ns, a mi m’han dit que des que era un “bebé” no m’havien vist i que m’havia fet molt fadrina. M’han donat galetes de xocolate que estaven molt bones.

Després ens han ensenyat el rebost del bar, parava un poc fosc i hi havia varies estanteries amb pots de tota classe i hi havia un escriptori tot ple de papers. I ha entrat el seu fill Antonio i m’ha dit que era molt guapa. Antonio ens ha ensenyat molts dibuixos de la Mare de Deu que diu que ha fet ell, però mon pare després ens ha dit a la mama i a mi, que això no ho ha fet ell segur. Maria diu també que Antonio va guanyar un concurs de menjar “pepinillos” que se’n va menjar 100.

Després han eixit tots fora i jo també volia eixir, però Antonio ha dit que em quedara jugant amb ell. Jo volia jugar, però el joc que em jugat és un secret, jo no havia jugat mai, però no vull jugar més, no m’agrada el joc eixe. Ell m’ha tornat a dir que estava molt guapa i s’ha agenollat davant meua i em dia “vamos a jugar a un juego que tu me das un besito” i jo li pegava un besito, però després el besito m’ha dit que li’l donara en la boca.


Jo li deia que no volia jugar, però Antonio deia que el més divertit encara no havia aplegat. Ell ha arrimat la seua boca a la meua i després s’ha apartat i jo li he dit que volia eixir, però Antonio no em deixava em tenia agafada pels braços i m’ha dit que no xillara ni diguera res sinó diria als meus pares que estava portant-me mal. Jo he callat. M’ha tornat a besar a la boca i he notat molt mal gust, m’ha agarrat molt de asco i després m’ha baixat els pantalons i m’ha dit que portava unes braguetes molt guapetes, jo tenia susto, ha baixat les meues braguetes i arrimava el seu cap a la meua pometa i jo he tancat els ulls perquè no volia mirar més. I menys mal que de fora Eduardo l’ha cridat, però m’ha dit que ja tornaríem a jugar altra vegada i que no li diguera res a ningú, que era un secret. Jo no vull jugar, em fa por.


13-04-2010

Hola Diari. Ha passat molt de temps sense escriure. Avui per casualitat, buidant la meua habitació t’he trobat amagat al fons d’un calaix. Encara recorde aquell dia com si fora ara. Aquell joc uns anys després vaig saber que no era cap joc. Recorde la cara d’aquell cerdo baixant les meues bragues i dient-me amb una veu asquerosa “uy, que braguitas más bonitas, a ver lo que hay debajo”. Repugnant. Encara ho pense i m’aborrone. Ell tindria uns 20 anys més o menys. Quan eixirem d’allà dins em vaig demanar un got de llet amb Cola-Cao per veure si eixe gust horrible que tenia desapareixia, però ni tan sols això va fer que desapareguera.

Recorde que aquella nit la passarem en casa d’Eduardo i Maria i que em digueren que jo dormiria a l’habitació d’Antonio, la por de passar la nit al seu costat i de la continuació del joc feren que un “NO!!” fortíssim eixira de dins meu. Ma mare em preguntà que què em passava i li vaig dir fluixet que no volia dormir al mateix lloc que ell. Ma mare em tranquil·litzà dient-me que dormiríem les dos juntetes i mon pare al sofà i que Antonio anava a dormir a casa d’un amic. Per fi, estava salvada!! Però eixa nit no vaig poder dormir, em despertava a cada moment amb por, espantada per si eixe fill de puta entrava.


Després de tan de temps i molt al meu pesar, tinc aquell desagradable moment gravat en la meua memòria. Encara em sent afortunada perquè no vaig tornar a veure a aquell monstre la resta de dies que hi passarem de vacances allí i perquè no hi estiguérem més temps en aquell rebost fosc. Però això no es fa, això a un xiquet no se li fa. Jo no sabia el que estava fent-me. Per mi que els maten a tots, a qualsevol que li faça algo a una criatura innocent, per mi no es mereix la vida.



A dia d’avui no li ho he contat a ningú per por que es pensen que és una invenció meua. I així continuarem guardant aquest secret, Diari.