Hola, la meua entrada d'avui és, pot ser, la més important que he escrit mai.
Ahir per la vesprada Jaume va eixir a passejar amb Neu (la nostra gosseta) i es va trobar amb dos bebes de gatet abandonats.
No vaig a entrar a dir el que pense del qui els va deixar alli a la seua sort, per a mi és de no tindre cor.
Jaume no ho va poder evitar, em va cridar i vaig baixar per a ajudar-lo a dur-los a casa, ell no pot agafar-los perquè te alergia al pel de gat, un dels motius pel qual no es poden quedar en la nostra casa.
Els gatets estan criats ja, fan les seues necessitats en la caixeta plena d'arena i estan acostumats a les persones, no es fan furons i es deixen agafar sense cap problema.
Sigueu una mica solidaris, aquests petites necessiten una llar, Pepet i Marieta, com els hem cridat de moment, estan dispostos a donar molt d'amor i molta estima a canvi d'un poquet de menjaret i una llar.
Vinga, que aquests gatunets no donen molta feina i donen molta alegria en una casa.
I, torne a dir, que ells no ens abandonarien a nosaltres, ens donen estima i amor a canvi de molt poc.
Si en voleu un o coneixeu algu que el vulga, posseu-se en contacte amb mi : nydiacrespo@gmail.com
Moltes gracies ;)
Amics i amigues, avui hem dirigeix a vosaltres per contar-vos un fet verídic que li va ocórrer ahir a una xica de Benissa. El dimarts dia 8 de Març us deixe el manifest del dia de la Dona i ahir ocorreix aquest fet. Jutgeu vosaltres mateixa:
La xica i les seues companyes de feina quedaren per dinar a un restaurant de Benissa amb motiu de la mostra gastronòmica. Un dinar excel·lent, una companyia agradable, en fi, el que es normal en una dinada de companyes. El restaurant estava ple, però a poc a poc, les persones que ocupaven les taules properes a elles anaren deixant el restaurant fins que només quedaren dues taules, la de la xica i un altra.
Aquesta taula estava ocupada per tres homes amb elegants vestits jaqueta, corbates, etc...per més informació, per a que es feu una idea, podríem dir que passarien per membres de “qualsevol” corporació municipal, un d’ells, el més major, s’engrandia de ser advocat d’eixa corporació o d’un dels altres dos que figuraven en la taula.
En fi, com he dit només quedaven aquestes dues taules, quan el cambrer s’aproxima a la taula de les xiques i els fa el següent comentari:
- Els homes d’eixa taula pregunten si us molestaria que fumaren.
Les xiques es miren, un poc confoses i una d’elles que fumava diu que no li molestaria, les altres els era el mateix i una respon dient:
- No es tracta de si ens molesta o no, simplement hi ha una llei que ho prohibeix. A més si, em molesta.
Quan els homes veuen la negativa d’aquesta comencen els comentaris que sobren:
- Caramba, por vuestra culpa no podemos fumar.
- Ja, però és que ho diu la llei.
- Mira, yo soy abogado y las leyes están para saltarselas.
- Home, doncs jo trobe que no...
- Si, si, a mi no me lo tienes que decir, hecha la ley, hecha la trampa...
A cada comentari d’aquest tipus que aquest insurrecte feia, algú de la seua taula es feia groc, però en cap moment el paraven.
A la qual cosa una de les xiques, com afegint un motiu més a la negativa del permís de fumar (pel que pareix una llei no es prou) diu:
- Es que además xxxxxxx està embarazada y eso no es muy bueno para el bebe...
I agarreu-se que ara be EL COMENTARI de l’advocat, que es gira cap a la xica en qüestió i li diu amb tota la mala “sombra” que pot:
- Oye, si estàs embarazada donde tienes que estar es en casa sentada en el sofa!!!
La xica estava tan indignada, tan paralitzada pel comentari que no va poder reaccionar. Però no penseu que es per a dir-li una bona fotraca de comentaris al respecte?
- Perdona, si és per a mantindre al meu xiquet lluny de gent com vostè, és clar que em quedaria en ma casa!!
- Escolte, si les persones com vostè no estigueren en aquest món, més feliços seriem tots!!!
Aquests son un exemple sense aplegar a l’insult directe.
En aquesta historia purament reial, m’indignen dues coses i supose que estareu d’acord amb mi.
El fet que el cambrer pregunte si deixen a l’altra taula fumar i el masclisme del tio poc-trellat .
Però anem a veure, si és una llei, ni que sigues el Papa, ni que sigues qui sigues, que no es pot fumar i és el del restaurant el primer que ni s’ho ha de plantejar.
I de xavo, el dàtil d’advocat!!!
Em fa vergonya aquesta gent i el pitjor de tot és que cap dels dos altres homes “importants” va fer el més mínim comentari per callar al tio collons aquest!!!
Quan aquesta xica m’ho ha contat aquest matí, si em trobe a aquest fantasma de cara li estampe el paraigües al cap!!
Menys fotos, fent-se grans, dels actes que preparen de la setmana (mes) de la Dona i més frenar fets com aquest, que per insignificant que parega darrere s'amaga un monstre!!!
PROU DE MASCLISME!!!!!!!
EL MASCLISME MATA!!!!!!
DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
En març de 1911 més d’un milió de dones van eixir al carrer exigint drets laborals i socials en eixe primer Dia Internacional de les Dones. Cent anys després, malgrat ser molt el que hem aconseguit, encara estem lluny d’equiparar-nos en drets als homes.
Milions de dones en el món pateixen violències, treballen en precari i amb risc per a la seua salut, viuen en la pobresa, carreguen amb tradicions culturals i religioses o són venudes com a esclaves. Només pel fet de ser dones.
L’actual era de capitalisme global està servint per a restringir més els nostres drets amb l’excusa d’una crisi que nosaltres no hem creat, però estem pagant. A més, les mesures que s’adopten pels governs, l’eliminació del Ministeri d’Igualtat, del permís de paternitat i la supressió de línies d’inversió en polítiques d’igualtat són un atac sense precedents contra els nostres drets i accentuen més les desigualtats de gènere.
Són moltes les veus que s’alcen des del feminisme demanant altres mesures que han de passar necessàriament per la inversió en serveis públics, pel repartiment del treball assalariat i el domèstic, per igualar el temps que dediquen dones i homes a la cura de les persones i la criança.
Per això MANIFESTEM:
• Volem ser lliures i autònomes, acabar amb la divisió sexual del treball, com a garantia de la nostra independència econòmica i personal.
• Denunciem tota discriminació i exigim el respecte a la diversitat i demanem que les dones lesbianes, transsexuals i bisexuals es visibilitzen en tots els àmbits de la societat. Volem acabar amb la desigualtat en el tracte per raons culturals, polítiques, socials o generacionals.
• Exigim polítiques que ens permeten a les dones prendre part activa en les presa de decisions dels processos de transformació polític-social cap a una societat justa, igualitària i lliure.
• Treballem perquè es reconega i es visibilitze la presència i la participació de les dones en l’economia, en la història, en qualsevol camp del saber i en la política, perquè només recuperant la nostra història podrem construir el futur.
• Recordem i se solidaritzem en aquest 8 de març amb les dones que estan lluitant en els seus països per aconseguir la llibertat i la democràcia i les que -procedents d’altres cultures, d’altres països- són les nostres veïnes però tenen més dificultats per a aconseguir més quotes de llibertat i autonomia personal.
Només amb la igualtat real i efectiva transformarem l’actual model social i econòmic, basat en el capitalisme i el patriarcat, incapaç de donar resposta a les necessitats de justícia social i d’acabar amb les discriminacions que patim les dones.
Amb la IGUALTAT, una altra política és possible.
XARXA DE DONES DE LA MARINA ALTA
http://xarxadonesmarinaalta.blogspot.com/
Comencem l'any ben fort!!El proper divendres 14 de Gener l’Escola Municipal de Teatre de Benissa estrenem l’obra “L’Auca del Senyor Esteve” de Santiago Rusiñol. Actuarem en el saló d’actes de la Cultural a les 22.30 hores i l’entrada és gratuïta.
L’auca del Senyor Esteve és una novel·la modernista publicada el 1907, de la qual es fa una versió escènica.
A La Puntual, una botiga familiar barcelonina fundada fa quatre generacions, la vida avança sense sotracs fins que Ramonet, el més jove de la família i relleu generacional del negoci, decideix no seguir la tradició familiar i dedicar-se a l’escultura. Santiago Rusiñol parteix d’aquesta trama per escriure un retrat magnífic i punyent de la burgesia barcelonina, menestral i treballadora, i de la confrontació entre l’artista i la societat.
Una auca consisteix en un tipus d'art en què 48 imatges sobre un tema en concret s'acompanyen cada una per dos versos heptasíl·labs amb rima consonant, que es diuen rodolins.Si voleu veure l'Auca del Senyor Esteve entreu en aquest enllaç:
http://www.auques.cat/tot.php?auca=esteveAcì teniu els versos:
1. Quan naixia l'Estevet
no feia calor ni fred.
2. El pesen amb la romana
i el miden amb mitja cana.
3. Entre el trànsit comercial
va a la pila baptismal.
4. Per celebrar el naixement
repinten l'establiment.
5. L'Estevet té per juguetes
les capses de fils i vetes.
6. Li omplen de fideus el pap
i de números el cap.
7. Fa pedrares amb prudència
i va agafant experiència.
8. El noi és tan comerciant
que la cosa va endavant.
9. Veu l'Estevet una dona...
sí que l'havem feta bona.
10. L'Estevet molt diligent
ja prepara el casament.
11. Es declara així com cal
al Jardí del General.
12. El casen a Sant Colgat
amb pau i tranquil·litat.
13. És la senyora Tomasa
una dona de sa casa.
14. Per fer créixer la botiga
treballa com la formiga.
15. Van a fer una costellada
a la Muntanya Pelada.
16. I els dóna nostre Senyor
un fruit de benedicció.
17. El bon Ramonet creixia
rodejat de merceria.
18. Li carreguen un moltó
per anar a la processó.
19. Per les idees del fill
la Puntual corre perill.
20. Mor el padrí de l'Esteve
i el ploren a casa seva.
21. La Puntual va fent-se amunt
pels consells d'aquest difunt.
22. El nostre vetes-i-fils
pensa els càlculs mercantils.
23. Com que no té cap desgràcia
se compra una torre a Gràcia.
24. Amenaça la Puntual
un daltabaix molt formal.
25. Per no pensar en la tragèdia
van anar un dia a comèdia.
26. Aquell temporal esclata
i no queda ni una rata.
27. I aquí s'acaba la història.
Nostre Senyor el tingui en glòria
No falteu a la cita de segur que us agradarà moltissim!!!
En la vida tenim moments de tot tipus de tristor, d’enyorança, de pudentor, de bogeria, rialles, etc... però si hi ha moments que mereixen ser recordats son els bons, els positius.
Moments que passen d’una tirada, ràpid perquè estàs a gust, moments que ens fan la vida molt més fàcil i agradable.
Moments que vius amb la gent que t’envolta i estimes i que, de vegades, no li donem el valor que reialment tenen.
Aquests moments d’aquest any que està a punt d’acabar estan en aquest vídeo. En falten moltíssims, però aquest és un petit recull d’ells.
Desitge que vos agrade molt i que passeu un Cap d’Any molt supermegaguaii!!!
Per cert, l'any que ve més i millor!!!!!!!!
PD.- Ara que m’he ensenyat a fer vídeos d’aquests prepareu-se... ;)
Després de tan de temps sense escriure en el meu lloquet virtual, sent molt que la entrada siga aquesta.
Rabiosa i molt impotent. Així em sent en aquests moments. No hi ha dret que amb tota la il·lusió del mon prepares un viatge per a uns dies i que t’ho tomben tot en terra.
Però això que vol dir? Quina poca vergonya tenen els controladors aquests? Com aquestes persones no es donen conter que estan fent molt de mal a qui menys ho mereixem? Com no es sap mal que milers de persones es queden tirades pels aeroports?
He anat aquest matí a Alacant, el meu vol eixia a les 10.30h i ara estic ací en Benissa quan ja deuria d’estar menjant-me uns “fish&chips”. L’Altet no és molt gran, però estava ple de gent, xiquets, nadons, avis i no tan avis, tots en cares de resignació, molt educats, respectant les cues i sense alçar la veu de to, de fet no es sentia quasi res. Tun-tin-tun-ti, a veure que diuen per megafonia: “Les informamos que el trafico aereo de Canarias, Baleares y la Peninsula Iberica esta cerrado por una baja simultanea de los controladores de los aeropuertos. Disculpen las molestias”
Perdona?! Que “disculpe” que?! No m’ho puc creure! Però quina manera de fer les coses tenen aquests pocavergonyes? Com que es donen tots de baixa per salut simultània?
Em sent fatal, estic en casa i no vull desfer la maleta (si fa només unes horetes l’he tancada!!!).
Fatal i encara sent que em tingut sort, almenys estem en casa i no ens hem de buscar la vida en com menjar o on dormir com els ha passat a la majoria de persones.
Els controladors demanant més sou, com si fora poquet el que cobren, i tota la gent perdent els seus diners que molts ja no podran tornar a recuperar.
Senyors controladors, facen bé les coses i no putejen als demés, facen les vagues com toca amb els seus serveis mínims i avisant amb temps, almenys així ens ho plantejarem abans de viatjar.
A mi em cauria la cara de vergonya!!! Fer tot eixe mal a tantes persones que no tenen culpa de res per guanyar més diners!! Deshonrats!!!
Aquell any era capitania, la segona que ostentava la filà Conqueridores i vosaltres, cosina i germana de la Capitana respectivament, decidireu acompanyar-la i d’eixa manera tastar el gust saborós de la festa. L’any vinent no es poguéreu aguantar i decidireu apuntar-se a la filà Conqueridores, cosa que pareix que fora l’altre dia i ja fa 25 anys d’alló.
Des d’aquell moment fins ara, cadascuna de vosaltres ha exercit un paper molt important dins de les Conqueridores. Formeu part de la primera generació Conqueridora, ja que les vostres filles son membres també d’aquesta.
Que podem dir de tu, Pepa? Sempre estàs darrere de totes i cadascuna de les activitats que en la filà s’han realitzat, sempre majant, més encara en anys capitans on la teua entrega i dedicació ha sigut per a treure’s el barret. La teua dolçor ens ha fet gaudir de moments inoblidables.
I tu, Kika hi haurà personeta que puge amb tan de gust una esquadra fins la nostra famosa curva que tu? I que al finalitzar l’Entrà allà en la carretera, l’esquadra haja pujat tan be que l’única manera d’expressar-ho siga plorant? De segur que no. I com no les teues rialles sempre es senten des de la punta del carrer, la teua alegria i entusiasme per la festa s’apega.
Podríem continuar i no acabaríem mai, parlant-vos i dient-vos tantes i tantes coses que ens heu fet sentir i dels bons moments amb que hem gaudit junt amb vosaltres, els quals per suposat esperem no acaben mai.
En nom de totes i cadascuna de les Conqueridores he de dir-vos que estem orgulloses que durant aquests 25 anys haveu estat al peu del canó tan en bons com en mals moments.
Abans d’acabar dir que formeu part dels pilars fonamentals de la filà Conqueridores, junt a la resta de pilars veterans com son Joaqui, Conxa, Inma, Marissa, Nydia i Graciela. Xicones, sense vosaltres la filà no tindria el mateix sentit.
Per tot i això gracies a totes per sentir tan dins el que significa el seny Conqueridor d’amistat, companyerisme i herbero.
Ja estic en remulla!! Ja tinc la xilava apunt per a col·locar-me-la aquesta nit. La veritat és que fins ahir no tenia gens de ganes de que arribaren aquests dies, no tenia il·lusió de festa, no tenia il·lusió de Moros i Cristians, ni il·lusió de res. Però anit em vaig pegar un bany en l’aigua que estava com la neu i vaig eixir completament purificada, com si un pes molt gran de dins meu s’haguera quedat en la mar, quedant-me així lleugera completament, com veient les coses d’altre color.
Son temps difícils. Qualsevol de nosaltres té a prop d’ell situacions que no son agradables, tan econòmiques com de salut. Som un poble i qui més qui menys son família, amics i coneguts i no som tan gelats com per a que les coses que els pasen als demés no ens afecten en certa manera a tots.
Son tot just uns dies per a desconnectar un poc de la rutina, per a no pensar en els problemes del dia a dia, (que per molt que no vulguem el dimarts tornaran a estar ahi), per a ajuntar-se amb col·legues i companys i fer unes rialles mentre la música sona. Uns dies per a compartir moments meravellosos i fer d’aquests moments, bons records que no oblidarem mai.
Tinc un amic (al que estime moltissim) que està en Alemanya i aquest any no podrà estar ací. Aquest amic, al igual que jo, ha nascut dins la festa, fill de pares festers i fundadors que, any rere any ha viscut la festa intensament, com es sol dir per ací: "Ho ha mamat des de menudet".
Doncs, just ahir va escriure al seu mur en el feisbuk el següent: “Hui he tingut un somni... Estava en el carrer del forn sentat en una cadira blava amb un burret a la ma, rodejat de amics i escoltant de fons la marxa mora de la fila califes. Se que aquest somni no es farà realitat enguany però encara que estiga a 3000 km de distancia, aquest cap de setmana el meu cor esta en Benissa...”
No es pot expressar més en menys paraules i. Aquest escrit em va emocionar molt i haurà gent que no l’entendrà o que pensarà que som uns exagerats, però d’exagerar res.
Només qui haja sentit la festa tan dins pot parlar així d’aquestes festes.
Només qui haja voltat eixa CURVA famosa i única que tenim en Benissa amb la gent aplaudint i veient més que alguna llàgrima caure pot saber el que és realment el seny de les festes de Moros i Cristians de Benissa.
Només qui escolta una marxa mora o cristiana i els seu cos tendeix a seguir inconscientment el pas de la mateixa pot saber el que es aquest sentiment tan indescriptible que només es compren vivint-lo, sentint-lo i gaudint-lo en primera persona.
Es per això que avui he recuperat un poc de la il·lusió que tenia perduda i no trobava.
Gracies Isaies!! Des d’ací un abraçada molt forta!! I com solem dir: L’any que ve més i millor!!
Em sent afortunada de dormir amb la finestra oberta i veient el cel estrellat i la lluna acompanyant-me en el meus somnis.
Em sent afortunada de al despertar sentir els ocells (hi ha gent que paga per a poder gaudir d’aquest fet, com també hi ha gent que es queixa).
Em sent afortunada de baixar a la cuina i preparar-me un bon desdejuni amb un gotet de llet amb cacau i unes torradetes amb melmelada de fresa i mantega, eixir al riu-rau i amb eixa frescoreta característica de les nostres terres menjar junt a la meua gatuna Puseta. És la millor manera de començar el dia en positiu i ple d’energia.
Per les nits, quan no ix a caminar, em prepare unes herbetes i me’n vaig allà fora a l’era. Em sente i si em pega per ahi agafe algún llibre i en tota la tranquil·litat de la nit (mentre algun que altre mosquit em fa blava), lleig un ratet abans d’anar a gitar-me.
De veritat que aquestes coses si no es viuen no es poden entendre i pareixeràn tonteries, però jo em sent molt be en la caseta i no ho canvie per res del món.
Aquestes son de les xicotetes coses que tinc en ma vida que em fan gaudir i que em senta, com he dit abans, afortunada.