El camp. Espai únic, obert, fresc...
dimarts, de juny 01, 2010 | Publicat per
Nydia |
Modificar el missatge
Estic en la caseta ja i, malgrat que Benissa m’agrada molt, Benimarraig és lo més!!
Em sent afortunada de dormir amb la finestra oberta i veient el cel estrellat i la lluna acompanyant-me en el meus somnis.
Em sent afortunada de al despertar sentir els ocells (hi ha gent que paga per a poder gaudir d’aquest fet, com també hi ha gent que es queixa).
Em sent afortunada de baixar a la cuina i preparar-me un bon desdejuni amb un gotet de llet amb cacau i unes torradetes amb melmelada de fresa i mantega, eixir al riu-rau i amb eixa frescoreta característica de les nostres terres menjar junt a la meua gatuna Puseta. És la millor manera de començar el dia en positiu i ple d’energia.
Per les nits, quan no ix a caminar, em prepare unes herbetes i me’n vaig allà fora a l’era. Em sente i si em pega per ahi agafe algún llibre i en tota la tranquil·litat de la nit (mentre algun que altre mosquit em fa blava), lleig un ratet abans d’anar a gitar-me.
De veritat que aquestes coses si no es viuen no es poden entendre i pareixeràn tonteries, però jo em sent molt be en la caseta i no ho canvie per res del món.
Aquestes son de les xicotetes coses que tinc en ma vida que em fan gaudir i que em senta, com he dit abans, afortunada.
Em sent afortunada de dormir amb la finestra oberta i veient el cel estrellat i la lluna acompanyant-me en el meus somnis.
Em sent afortunada de al despertar sentir els ocells (hi ha gent que paga per a poder gaudir d’aquest fet, com també hi ha gent que es queixa).
Em sent afortunada de baixar a la cuina i preparar-me un bon desdejuni amb un gotet de llet amb cacau i unes torradetes amb melmelada de fresa i mantega, eixir al riu-rau i amb eixa frescoreta característica de les nostres terres menjar junt a la meua gatuna Puseta. És la millor manera de començar el dia en positiu i ple d’energia.
Per les nits, quan no ix a caminar, em prepare unes herbetes i me’n vaig allà fora a l’era. Em sente i si em pega per ahi agafe algún llibre i en tota la tranquil·litat de la nit (mentre algun que altre mosquit em fa blava), lleig un ratet abans d’anar a gitar-me.
De veritat que aquestes coses si no es viuen no es poden entendre i pareixeràn tonteries, però jo em sent molt be en la caseta i no ho canvie per res del món.
Aquestes son de les xicotetes coses que tinc en ma vida que em fan gaudir i que em senta, com he dit abans, afortunada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
És dels pocs llocs on pots escoltar el silenci, i gaudir-ne sentint-lo. Besets dolça!!
Publica un comentari a l'entrada