La meua vida sempre ha estat molt relacionada amb la festa dels Moros i Cristians de Benissa. Vaig créixer junt amb ella i, com no, junt a la meua filà, les Conqueridores. Estic molt feliç dels moments que he passat en la meua kàbila i amb la meua gent. Però si he de destacar un any de tots, per descomptat elegeix l’any 2005. Aquest va ser un any molt especial per a mi, vaig fer realitat un dels meus somnis, ser Ambaixadora Cristiana i puc dir que vaig gaudir de debò i que va ser un any inoblidable per a mi. Recorde els agraïments que vaig donar en el seu dia i després ho pensava tranquil·lament i encara se me van oblidar molts, espere que no m’ho tindran en conter. Si no és així aquest escrit es per a ells.
Doncs bé, després d’aquesta petita introducció, vos deixe l’escrit que vaig fer l’any després per al llibre de festes, perquè em fa goig i prou ;)
Anit a la reunió de la Filà, la meua vocal hem diu que la Junta vol que escriga un article explicant com va ser la meua experiència en les Festes de Moros i Cristians del 2005, ostentant el càrrec d’Ambaixadora Cristiana. Hem vaig gitar pensant-ho i no sabia per on començar, volia que hem vingueren paraules a la ment, però no me’n venia ni una, i, de sobte, comence a recordar les meues festes de l’any passat, casi no vaig dormir repassant dia per dia els encantadors fets que vaig tindre la sort de viure.
Per no fer-ho molt llarg vaig a centrar-me en dos moments, l’Entrà i l’Ambaixada Cristiana. No és que els altres actes no tinguen importància, al contrari; hem vaig quedar gelada el divendres per la nit al eixir Conxa i jo juntes de casa ma tia i vorer a la meua Filà i a les guàrdies; i quan ma mare Pepa hem va cridar a pujar a l’escenari, varen ser uns moments molt emocionants entre altres, però no vaig a especificar els sentiments que en cada acte afloraven en mi, cada un diferent l’un de l’altre, però això si, tots molt bonics.
________________________________________________________
El diumenge arribe on comença l’Entrà, sense saber molt bé el que tenia que fer, veig a ma mare i hem diu que m’afanyara, que tenien que pujar-me a la carrossa. No ho recordava, la carrossa, he de dir que era lo que menys gracia hem feia d’ostentar el meu càrrec, per a que arribeu a comprendre el que la màgia de la festa pot fer.
Bé, arribe i hem col·loquen dalt, i allí comence a vorer a totes les meues xiques que venien ben guapes a eixir en les escuadres i a les xiquetes, tan dolcetes amb els seus trajets de dametes, a Marissa i a ma mare organitzant per a que no s’escape res…
I en mig de tot aquell bullici, comence a pensar que feia jo allí dalt, que això no era per a mi. Hem sentia incòmoda i volia baixar de la carrossa i posar-me de cap d’escuadra, a peu de terra, estava pensant que no sabia que tenia que fer, saludar??!!…
En estos pensaments i en eixe estat d’incomoditat estava quan la carrossa comença a avançar fins posicionar-se en l’eixida de l’Entrà, no sabia que fer si riure o plorar, de veres, quan de sobte, hem sent a la meua esquena un fort soroll, el dels tambors de la percussió La Farola que començaven a tocar per a mi, un tremolí va recórrer tot el meu cos, els pels els tenia de punta i a partir d’aquell moment tot va anar fluint, ja no manava jo de mi, era la música la que hem portava i m’aplegava al cor, era la música la que hem feia viure unes sensacions meravelloses!!
La gent que estava sentada mirant-me passar, va saber rebre de bon grat la explosió d’emocions que estava manifestant, i eixe calor que hem donaven encara hem feia sentir més afortunada de poder viure una experiència així!!
Però no havia acabat tot, arribe a la plaça i un nus envaeix el meu estomac, no podia ni respirar, la percussió arribava al punt més àlgid, la tribuna en peu, el record dels que estimava i no tenia ja amb mi, i tot un cúmul de fortes sensacions es varen fondre en un sospir que m’eixia de l’anima.
Quants anys havia fet aquella “curva”, però en la vida havia sentit, i no crec que ho torne a sentir mai, el que vaig sentir ens eixos moments, inoblidable.
_________________________________________________________
Els trons dels trabucs anunciaven que la batalla començava, era el meu dia , era el dia de reconquerir Benissa de les mans dels moros. Entrava a la plaça amb por, anava a enfrontar-me a tot un bàndol moro que s’havia mantingut en el poder durant segles, però la por es va esvair en veure les forces cristianes que esperaven la meua arribada per a iniciar un parlament de protesta i de rebutja als que havien fet que visquérem any rere any en una amenaça continua, arrebatant-nos les nostres terres i frenant la llibertat que un poble com Benissa mereixia.
La passió que vaig posar en la meua Ambaixada naixia de molt dins meu, les paraules sortien de la meua boca alentades pel meu bàndol; Templaris, Pirates, Corsàries, Llauradors, Batalladors i Conqueridores varem lluitar junts per primera vegada, tots a una, contra els moros invasors.
I ja entraven a la plaça els trabucadors moros en un últim intent de conservar a Benissa mora, però era tard, Benissa era Cristiana, Benissa era Conqueridora.
__________________________________________________________
I no podria acabar sense donar les gracies a tota la gent que de manera desinteressada ens va ajudar al llarg de l’any i eixos dies per a que tot estiguera a punt, i com no, a eixa Guardia que ens va acompanyar tots els dies a Conxa i a mi, amb les que varem formar uns forts vinculs i totes, com unes membres més de la nostra Filà, varen arribar a viure i entendre el Seny Conqueridor.
I estic segura que tant les nostres amigues de les Guàrdies, com les Conqueridores, Conxa i jo mateixa guardem en un lloc privilegiat de la nostra memòria els meravellosos dies mitjevals que visquérem.
Nydia Crespo Vengut
Ambaixadora Cristiana 2005
Doncs bé, després d’aquesta petita introducció, vos deixe l’escrit que vaig fer l’any després per al llibre de festes, perquè em fa goig i prou ;)
Anit a la reunió de la Filà, la meua vocal hem diu que la Junta vol que escriga un article explicant com va ser la meua experiència en les Festes de Moros i Cristians del 2005, ostentant el càrrec d’Ambaixadora Cristiana. Hem vaig gitar pensant-ho i no sabia per on començar, volia que hem vingueren paraules a la ment, però no me’n venia ni una, i, de sobte, comence a recordar les meues festes de l’any passat, casi no vaig dormir repassant dia per dia els encantadors fets que vaig tindre la sort de viure.
Per no fer-ho molt llarg vaig a centrar-me en dos moments, l’Entrà i l’Ambaixada Cristiana. No és que els altres actes no tinguen importància, al contrari; hem vaig quedar gelada el divendres per la nit al eixir Conxa i jo juntes de casa ma tia i vorer a la meua Filà i a les guàrdies; i quan ma mare Pepa hem va cridar a pujar a l’escenari, varen ser uns moments molt emocionants entre altres, però no vaig a especificar els sentiments que en cada acte afloraven en mi, cada un diferent l’un de l’altre, però això si, tots molt bonics.
________________________________________________________
El diumenge arribe on comença l’Entrà, sense saber molt bé el que tenia que fer, veig a ma mare i hem diu que m’afanyara, que tenien que pujar-me a la carrossa. No ho recordava, la carrossa, he de dir que era lo que menys gracia hem feia d’ostentar el meu càrrec, per a que arribeu a comprendre el que la màgia de la festa pot fer.
Bé, arribe i hem col·loquen dalt, i allí comence a vorer a totes les meues xiques que venien ben guapes a eixir en les escuadres i a les xiquetes, tan dolcetes amb els seus trajets de dametes, a Marissa i a ma mare organitzant per a que no s’escape res…
I en mig de tot aquell bullici, comence a pensar que feia jo allí dalt, que això no era per a mi. Hem sentia incòmoda i volia baixar de la carrossa i posar-me de cap d’escuadra, a peu de terra, estava pensant que no sabia que tenia que fer, saludar??!!…
En estos pensaments i en eixe estat d’incomoditat estava quan la carrossa comença a avançar fins posicionar-se en l’eixida de l’Entrà, no sabia que fer si riure o plorar, de veres, quan de sobte, hem sent a la meua esquena un fort soroll, el dels tambors de la percussió La Farola que començaven a tocar per a mi, un tremolí va recórrer tot el meu cos, els pels els tenia de punta i a partir d’aquell moment tot va anar fluint, ja no manava jo de mi, era la música la que hem portava i m’aplegava al cor, era la música la que hem feia viure unes sensacions meravelloses!!
La gent que estava sentada mirant-me passar, va saber rebre de bon grat la explosió d’emocions que estava manifestant, i eixe calor que hem donaven encara hem feia sentir més afortunada de poder viure una experiència així!!
Però no havia acabat tot, arribe a la plaça i un nus envaeix el meu estomac, no podia ni respirar, la percussió arribava al punt més àlgid, la tribuna en peu, el record dels que estimava i no tenia ja amb mi, i tot un cúmul de fortes sensacions es varen fondre en un sospir que m’eixia de l’anima.
Quants anys havia fet aquella “curva”, però en la vida havia sentit, i no crec que ho torne a sentir mai, el que vaig sentir ens eixos moments, inoblidable.
_________________________________________________________
Els trons dels trabucs anunciaven que la batalla començava, era el meu dia , era el dia de reconquerir Benissa de les mans dels moros. Entrava a la plaça amb por, anava a enfrontar-me a tot un bàndol moro que s’havia mantingut en el poder durant segles, però la por es va esvair en veure les forces cristianes que esperaven la meua arribada per a iniciar un parlament de protesta i de rebutja als que havien fet que visquérem any rere any en una amenaça continua, arrebatant-nos les nostres terres i frenant la llibertat que un poble com Benissa mereixia.
La passió que vaig posar en la meua Ambaixada naixia de molt dins meu, les paraules sortien de la meua boca alentades pel meu bàndol; Templaris, Pirates, Corsàries, Llauradors, Batalladors i Conqueridores varem lluitar junts per primera vegada, tots a una, contra els moros invasors.
I ja entraven a la plaça els trabucadors moros en un últim intent de conservar a Benissa mora, però era tard, Benissa era Cristiana, Benissa era Conqueridora.
__________________________________________________________
I no podria acabar sense donar les gracies a tota la gent que de manera desinteressada ens va ajudar al llarg de l’any i eixos dies per a que tot estiguera a punt, i com no, a eixa Guardia que ens va acompanyar tots els dies a Conxa i a mi, amb les que varem formar uns forts vinculs i totes, com unes membres més de la nostra Filà, varen arribar a viure i entendre el Seny Conqueridor.
I estic segura que tant les nostres amigues de les Guàrdies, com les Conqueridores, Conxa i jo mateixa guardem en un lloc privilegiat de la nostra memòria els meravellosos dies mitjevals que visquérem.
Nydia Crespo Vengut
Ambaixadora Cristiana 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Fa molts anys que no falte a les ambaixades i les disfrute amb especial atenció, sobre tot la cristiana, tal volta per allò que es produeix amb intimitat i patim menys interferències.
Doncs, vull dir, sense ànim de menysprear a ningú, que l'ambaixada cristiana de Nydia va ser espectacular pel que toca a dicció i interpretació. Es notava que l'ixia de dins però, al mateix temps, el text estava molt treballat i preparat.
Felicitats, Nydia. Va ser un plaer escoltar-te i mirar-te.
Publica un comentari a l'entrada