Galtetes Rogetes

Ja estic en remulla!! Ja tinc la xilava apunt per a col·locar-me-la aquesta nit. La veritat és que fins ahir no tenia gens de ganes de que arribaren aquests dies, no tenia il·lusió de festa, no tenia il·lusió de Moros i Cristians, ni il·lusió de res. Però anit em vaig pegar un bany en l’aigua que estava com la neu i vaig eixir completament purificada, com si un pes molt gran de dins meu s’haguera quedat en la mar, quedant-me així lleugera completament, com veient les coses d’altre color.

Son temps difícils. Qualsevol de nosaltres té a prop d’ell situacions que no son agradables, tan econòmiques com de salut. Som un poble i qui més qui menys son família, amics i coneguts i no som tan gelats com per a que les coses que els pasen als demés no ens afecten en certa manera a tots.

Son tot just uns dies per a desconnectar un poc de la rutina, per a no pensar en els problemes del dia a dia, (que per molt que no vulguem el dimarts tornaran a estar ahi), per a ajuntar-se amb col·legues i companys i fer unes rialles mentre la música sona. Uns dies per a compartir moments meravellosos i fer d’aquests moments, bons records que no oblidarem mai.

Tinc un amic (al que estime moltissim) que està en Alemanya i aquest any no podrà estar ací. Aquest amic, al igual que jo, ha nascut dins la festa, fill de pares festers i fundadors que, any rere any ha viscut la festa intensament, com es sol dir per ací: "Ho ha mamat des de menudet".

Doncs, just ahir va escriure al seu mur en el feisbuk el següent: “Hui he tingut un somni... Estava en el carrer del forn sentat en una cadira blava amb un burret a la ma, rodejat de amics i escoltant de fons la marxa mora de la fila califes. Se que aquest somni no es farà realitat enguany però encara que estiga a 3000 km de distancia, aquest cap de setmana el meu cor esta en Benissa...”

No es pot expressar més en menys paraules i. Aquest escrit em va emocionar molt i haurà gent que no l’entendrà o que pensarà que som uns exagerats, però d’exagerar res.

Només qui haja sentit la festa tan dins pot parlar així d’aquestes festes.

Només qui haja voltat eixa CURVA famosa i única que tenim en Benissa amb la gent aplaudint i veient més que alguna llàgrima caure pot saber el que és realment el seny de les festes de Moros i Cristians de Benissa.

Només qui escolta una marxa mora o cristiana i els seu cos tendeix a seguir inconscientment el pas de la mateixa pot saber el que es aquest sentiment tan indescriptible que només es compren vivint-lo, sentint-lo i gaudint-lo en primera persona.


Es per això que avui he recuperat un poc de la il·lusió que tenia perduda i no trobava.


Gracies Isaies!! Des d’ací un abraçada molt forta!! I com solem dir: L’any que ve més i millor!!